Pintant i dibuixant la pel·lícula anem creant... Aquestos dibuixos els hem dibuixat a classe, per a fer un petit documental en vídeo. D’aquesta manera apropem a tots la figura del Rei En Jaume. Amb les noves tecnologies, que tenim a l’abast, unim el passat amb el present.
.
També gaudim i aprenem amb l’ordinador a classe. Ara tots podem jugar i repassar el que coneixem de les celebracions del 9 d'Octubre.
instal·lar a l'ordinador
Apreta play per escoltar-la!
boomp3.com
Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!
"El rei, el rei!" mil veus criden al vent.
Amb la cara encesa sota el casc lluent
cavalca En Jaume, bell i somrient.
De petit, petit, que sap defensar-se sol.
És el més valent i és amorós.
Àliga reial que es llança i emprén el vol!
És alt i cepat i té el cabell ros.
El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou,
els vaixells del rei En Jaume es feien a la mar.
I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou
conquerida i poblada per gent de l'Empordà.
Quin soroll d'espases...
El va portar al món Maria de Montpeller.
Al combat son pare cau vençut.
Pobre rei infant! És orfe i és presoner!
Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.
El 8 de setembre de l'any 1238
els soldats del rei En Jaume van
entrar a la ciutat de València.
Hi van hissar la bandera catalana
i el rei va besar la terra
i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.
Quin soroll d'espases...LA TRINCA
Ibn al-Abbâr, poeta i dignatari polític, originari d’Onda. Va estar al servei de Zayyan i va signar les capitulacions de
¡Venid hacia Valencia con vuestros jinetes!
Allá, nuestras gentes han caído en desgracia.
En las mezquitas, ahora iglesias, la llamada a la oración
se ha hecho volteo de campanas. ¡Cuánta pérdida!
¿Cómo revivir el pasado? ¡Sólo son ruinas
los colegios aquellos donde todos recitaban el Corán!
El jardín que con deleite encantaba nuestros ojos,
las arboledas verdeantes, ya se han secado y endurecido.
Los parajes de los alrededores ya no existen,
aquellos que al viandante invitaban a permanecer o pasear.
Un infiel ha venido a borrar tanta belleza;
designado por el destino para traerle perdición,
deshacerla quiere a pedazos, y ni duerme ni reposa.
¡Venid hacia Valencia con vuestros jinetes!
-----
Para siempre ya adiós a la tierra amada.
Nuestra juventud y los grandes amigos, perdidos,
Todo lo hermoso está ahora deshecho, disperso o lejano.
Sin júbilo ni hogar, vencido y no en paz me siento.
¿Dónde las casas de Valencia? ¿Dónde las voces de sus palomas?
Todo se ha perdido. Se ha perdido el Pont y
S
¿Dónde aquellos prados con ríos y arboledas verdes?
¿Dónde los parajes aromáticos a donde solíamos retirarnos?
¿Dónde el céfiro siempre fresco? ¿Dónde los crepúsculos amables?
¡Ay Valencia! ¿Qué se ha hecho de aquellas mañanas en que el sol jugaba con el mar corriendo por
Nada puede hacerse cuando el destino trae la pérdida...
